Tens un minut per una pregunta ràpida?

2048 Enllà
Episodi 23 36 min

Parlem d'interrupcions! I del clash generacional que existeix en l'ús de diverses eines de comunicació. I d'altres coses!

Oscar

0:07 David, tens un minut per a una pregunta ràpida?

David

0:35 Per tu sempre tinc un minut, però normalment quan es pregunta, quan dius si tinc minut per a una pregunta ràpida, vol dir que vols una resposta ràpida. I això és un de… una de les meves, eh, no sé, molèsties típiques de, de… relacionades amb les interrupcions en el lloc de treball.

0:59 He treballat molt de temps amb, amb rols que han requerit una mena de, de suport i d'atenció i tot això. I clar, la persona que pregunta el que realment t'està dient és que vol, que vol una resposta ràpida a un dubte.

1:15 I és totalment raonable, però suposo que ressalta, ressalta que, que la manera com ens organitzem a les feines i tot això, doncs no està molt optimitzada per minimitzar les distraccions i els canvis de context i tot això.

1:28 Però clar, és una… dir que no és, encara que estiguis enmig d'una cosa important i tot això, dir que no sempre és… es, es percep com una cosa bastant, bastant negativa. Però sí, per tu sempre tinc un minut.

Oscar

1:43 Bueno, gràcies. Potser seran una miqueta més de, d'un minut, eh? Realment és, és curiós, eh? Això de que dir que no es percep com una cosa negativa.

1:57 És… o sigui, estem, estem en un punt en el qual és… hem de caure en la, en la immediatesa, tot i que estem rodejats de, d'eines que fomenten la comunicació asíncrona. I ja no parlo de xats i tal, eh?

2:15 Parlo de… el nostre gran amic, l'email, aquell gran oblidat que, que serveix per molt més del que, del que es fa servir. Però, però sí, sí, és curiós el no poder que dir, dir que no o el sentir aquesta pressió de, del no prioritzar el temps propi vers el temps del demés, ehm, com… quin impacte té en el nostre, en el nostre dia a dia i en la nostra productivitat.

David

2:46 Jo, jo no, no tinc una, una bona solució al respecte. Vull dir, s'ha de ser sempre… sempre el que prioritzo és, és intentar ser personeta i intentar ser una persona agradable amb la que es pugui treballar.

2:59 I entenc que part de la col·laboració, part de col·laborar a la feina com a enginyers i com a desenvolupadors de coses en grup, requereix, doncs, de vegades l'atenció d'una altra persona o que una persona et desbloquegi perquè té un coneixement particular i tot això.

3:17 I això, en parlàvem una mica a l'episodi del treball en remot, això té un valor, jo crec que té un valor molt alt i és… i forma part de treballar en equip i ja està, i ho hem de veure així. No hi ha, no hi ha absolutament cap problema.

3:33 Eh, però almenys personalment me n'adono que amb l'edat em passa que cada canvi de context o cada interrupció, doncs em suposa després un temps per tornar a fer allò que, allò que estava i allò que estava fent. I he vist a molta gent que pel-pels qui és encara pitjor aquest tipus d'interrupció, pitjor que per mi.

3:55 O sigui, gent que, que, que si els distreus, doncs perden el "flow" totalment que estan seguint, ehm, surten de la zona aquesta on estan i tot això. Ahm, però no ho sé, no, no… mai he trobat un bon, un bon equilibri entre, entre ser un, un malcarat i dir: "No, ara no puc estar per tu", i, i, i trobar una manera de que això no… de, de que la col·laboració no quedi, no quedi impactada.

Oscar

4:24 Hosti, però ara t'a… ara t'apreto, eh? Ara, avui, avui t'apretaré. Vull dir, realment, realment és, és correcte associar el ser un malcarat a dir: "Ara no et puc atendre"?

4:39 Vull dir, a… realment és així? Vull dir, perquè, vale, el text o el missatge escrit, per exemple, no? Parlant de, parlant de xats, és molt malinterpretable, però realment no tenim un concepte del que és la disponibilitat que ens fa caure en això de: "Hòstia, quin tio més borde, que no m'ha atès".

4:59 No, a veure, per què no, per què no fem el canvi de: "Hòstia, és que està ocupat. És que la meva, la meva, la meva petició potser no és tan urgent", no?

5:12 A vegades hem d'aprendre a graduar una mica les prioritats o la urgència amb la qual per nosaltres són les coses, perquè quin percentatge d'aquestes preguntes ràpides que t'han caigut poden ser respostes en quatre hores?

David

5:31 Sí, bueno, això… normalment la pregunta ràpida sempre amaga, amaga coses que, que no s'a… no s'acabaran en un minut, sem-sempre, això és veritat. No, vull dir que dir que no, òbviament, òbviament no hauria de ser percebut ni, ni ho, ni ho veig com, com ser un malcarat ni res d'això.

5:52 Però, però també moltes vegades, si fas una anàlisi de la situació, penso: "Clar, és que jo potser tinc un coneixement sobre aquesta cosa que la persona m'està preguntant que li puc resoldre realment en 30 segons una cosa que aquesta persona no l'ha fet mai o..."

6:10 O no, no està tan acostumada a fer o el que sigui. I que l'alternativa és o, o m'interrompo a mi o bloquejo una persona. I òbviament això, això ressalta un altre problema. I és que, és que de vegades la documentació i els "trainings" i les eines estan encara… depenen moltíssim del coneixement, diguéssim, social de com funcionen les coses o d'un expert o una experta o coses d'aquest estil.

6:37 També hi ha, també hi ha un tema d'actitud de molta gent que, aviam com dir-ho, que s'ofeguen en un got d'aigua. Vull dir que si jo em bloquejo i no sé so… trobar una solució, doncs abans de preguntar una mica per orgull, intento treure les castanyes del foc jo, jo mateix.

6:55 No ho sé, s'acumulen moltes, moltes coses i, i... i sí, vull dir, crec que és un dels meus, així confessant una mica, crec que és un dels meus problemes, intentar satisfer massa vegades, eh, els requeriments externs.

7:13 Està claríssim.

Oscar

7:14 Perquè som bona gent i acabem caient en aquesta, en aq… en aquesta trampa, no? De bueno, vale, va, cinc minutets i tal, que mai acaben sent cinc minutets. O sigui, perquè sempre és allò: "Bueno, ja que estem, te'n recordes allò que vam parlar?"

7:30 Hosti, no me'n recordo. Vull dir, portava una hora concentrat i t'estic fent uns cinc minutets i ara, saps què vull dir? La cosa ja… o sigui, el canvi de context ramifica.

7:41 I aquí és on a vegades caiem en el… bueno, pues a vegades dir que no o ara mateix no et puc, o posar-te un estatus d'aquells de focus, no? O de… a mi m'agrada molt el, el… aquesta funcionalitat del… parlo de l'Slack, per exemple, que és el que tinc com més a mà, no?

7:59 De: "Estic concentrat, estic dinant, estic malalt". Eh, i te segueixen entrant els missatges iguals, eh? És allò: "Que, que no ho has vist?" Que, vull dir, això està per algo.

8:15 És, és com ja es veu, no? Vull dir, quan poses el meu nom, hi ha un iconet al costat i a vegades inclús posem el text, no? De: "Ei, estic dinant, solo urgències".

8:27 Home, potser també hem d'abraçar una miqueta aquesta cultura col·laborativa i del respecte, perquè això no deixa de ser respectar una miqueta també el temps dels altres, no només la nostra urgència. Hi ha urgències, evidentment.

8:42 "Ai, el CPD està, està en flames". Vale, ok, para de menjar-te els espaguetis i, i fes allò. Però ostres, saps? O sigui, per parlar del temps o a vegades coses que poden ser… que et pots esperar una estona, és això, respectem-nos una mica millor.

8:59 Respectem el no haver de posar la gent en el compromís de: "Bueno, pues canvio i t'atenc, perquè si no..."

David

9:09 Va, dues coses, dues coses que crec que… bueno, una, una per, per intentar ajudar aquesta situació o, o millorar aquesta dinàmica. Jo crec que és important tractar algunes interrupcions o alguns, no sé com dir-ho, alguns "bottlenecks", algú que… quan hi ha algú que té un coneixement gairebé exclusiu d'una cosa o quan algú s'ha convertit en un punt únic de fallada per, per solucionar determinats problemes, jo crec que està molt bé, eh, solucionar els problemes, òbviament, i després tractar aquestes situacions com si fossin gairebé incidents, per dir-ho d'alguna manera, seguint la filosofia del post mortem, molt bé.

9:46 Què passa? Que aquest equip necessita, depèn sempre de la persona X per solucionar el problema Y. Què hi ha?

9:55 Què, què hi ha en aquest equip que s'hagi de fer diferent? O què és aquest… qui… com hem arribat a tenir aquest problema Y que és tan complex de, de, de tractar que requereix d'un "background" enorme, d'un coneixement històric, d'un coneixement institucional més gros?

10:13 Què hem de fer perquè la resta de l'equip pugui estar al mateix nivell? Què hem de fer perquè la resta de l'equip, ehm, mmm, sigui autònom? O què hem de fer per fer desaparèixer aquest problema d'una vegada per totes? Perquè clar, moltes vegades són problemes on, eh, tant… són problemes d'aquests petits que mai elimines perquè, perquè mai trobes el moment, però quan es repeteixen suficients vegades acaben causant un, un, un dany.

10:38 I jo, jo ho veig molt semblant a, ehm, a com, com es tracten els incidents o les alertes, una cosa així, com s'haurien de tractar els incidents i les alertes. Eh, aquí hi ha un problema d'autonomia, hi ha un problema d'interrupcions, hi ha un problema de productivitat, hi ha un problema del que sigui i passa per aquestes coses.

10:56 Jo crec que pensar-ho així, o sigui, dedicar l'esforç a ajudar la persona que necessita ajuda o a solucionar un problema, però a part d'això, continuar una mica més per intentar pensar: "Escolta, per què està passant això realment?

11:10 On… què falta?" I moltes vegades la resposta és, jo què sé, el David és un penques i no ha… realment no ha après, no, no ha dedicat el temps necessari per acabar de fer un, un intercanvi de coneixement sobre aquest tema o no li ha explicat a algú com funciona això o, o el David li fa massa mandra explicar això a tothom.

11:33 Per tant, bueno, ja ho faré jo la propera vegada una altra vegada. I és, és, és com autoinfligit moltes vegades. I jo crec que tractar-ho com una anomalia semblant a un inci… a un incident és una bona estratègia.

11:47 Ehm, aquesta és una cosa. I l'altra cosa que volia explicar, doncs no me'n recordo perquè se me n'ha anat del cap. O sigui que, que ja vindrà.

Oscar

11:56 Ja, ja tenim una edat. Jo, mira, pues a-poso jo la, la segona, la segona cosa és no posar-te "online" mai. O sigui, sempre aparèixer com "offline". Així, com a mínim, t'assegures de que estàs protegit si no respons.

David

12:10 Això és el que faig jo. Jo, jo, jo intento evitar utilitzar cap eina que no, que em per… que no em permeti posar-me invisible. Invisible, jo crec que és la funcionalitat que li demano a qualsevol sistema de missatgeria i tot això.

Oscar

12:25 "Stealth mode". No, no, ara ara parlant en sèrio i, i portant les coses una mica a l'extrem. Això només passa en el, en els entorns de, de, de feina, no? I amb eines així més corporatives tipus Slack.

12:40 Imagina't que Slack tingués la funcionalitat com el WhatsApp del "double check".

David

12:47 Uf.

Oscar

12:48 Del missatge s'ha llegit.

David

12:51 Uf.

Oscar

12:52 El, el dia que això s'implementi, i, i espero que no s'implementi mai, perquè serà el… la, la destrucció de la, de la productivitat. Vull dir, estàs perdut. Estàs perdut perquè és la… perquè és una qüestió ja més social, ja és més de, de comportament, de… a l'esperar i al, i al posar pel davant el… la teva necessitat, no?

13:19 Que a vegades l'és, la necessitat, i necessites una resposta immediata. Però en gran nombre de casos, no. Vale? Però tu imagina't que això passés.

13:28 "Ei, que sé que ho has vist. Ei, em pots contestar, sisplau? Ei, que dallò". Llavors, clar, és allò, acabes contestant per desgast, perquè és allò: "Si és que no puc".

13:37 Saps? Si és que estic intentant fer quatre línies i plom, plom, plom, plom. Què passa amb això?

13:45 O què podria passar? Que, a part de rebre una interrupció i d'haver de canviar de context, el tipus de resposta que donaràs, o almenys el tipus de resposta que donaré jo, serà una resposta, ehm, guiada per la mala llet, guiada per la frustració, guiada pel: "Què collons vols?"

14:11 Llavors aquí, clar, se'ns obren més, més, més problemes, ja inclús que afectaran a la interacció, no? Perquè tan, tan important és donar una resposta o poder atendre una, un… una petició en el temps adequat, com la qualitat d'aquesta resposta.

14:28 Quantes d'aquestes respostes o quantes d'aquestes converses acaben esbiaixades? Precisament per això, no? Pues, m'estàs obligant a deixar el que estic fent i...

David

14:40 M'has fet venir al cap el que volia dir al segon punt.

Oscar

14:42 Ah.

David

14:43 Va, va relacionat amb això. És que, és que jo agafaria l'Slack i el cremaria, i el cremaria molt, molt. No...

14:54 L'Slack, entre altres coses, eh? Vull dir, però jo crec que l'Slack, a l'Slack, que és òbviament una eina que ens ha ajudat a poder sincronitzar feina d'una manera que no s'havia fet massa abans, tot i que en alguns sectors sí que l'havíem fet.

15:11 Vull dir, jo recordo les meves feines abans de que existís l'Slack, teníem canals d'IRC, coses d'aquest estil, per fer coses molt semblants al que fem amb Slack avui en dia. Però clar, l'Slack ha, ha tingut l'èxit aquest de que s'ha inserit en els "workflows" d'organitzacions senceres i l'utilitzen departaments tècnics, no tècnics i tot això.

15:30 Però darrere de l'Slack hi ha persones amb una, una etiqueta molt diferent. Vull dir, jo utilitzava l'IRC de l'any 1999 i era un pelma i segurament feia moltes coses que eren molt estúpides, però amb els anys vaig començar a aprendre, eh, l'etiqueta de com utilitzar Slack, això de: "Tinc una pregunta", o com utilitzar l'IRC.

15:58 "Tinc una pregunta", no entro al canal i dic: "Hola, punt, punt, punt", i m'espero 15 minuts en dir la pregunta perquè aquest "hola" segurament ja ha interromput algú. Coses d'aquest estil.

16:08 Clar, aquí hi ha un tema generacional, un tema d'experiència, un tema de domini de l'eina. A banda d'això, també s'hi barreja en que darrere del S… de l'Slack hi ha usuaris que tenen 25 anys, que estan acostumats a fer "multitasking", que no s'ha vist mai a la història, que poden estar penjant un post d'Instagram mentre s'estan rentant les dents i, eh, gent com jo, que a partir dels 38, 39, 40, 42, ja no puc fer més d'una cosa alhora i quan la faig ja… jo vaig… tinc el mòbil que, que em semblo, semblo com feien els meus avis.

16:44 Vull dir, jo tinc "reminders" cada tres minuts, tinc alarmes de: "Ah, m'he d'enrecordar de fer això". Potser tinc un principi de, de, d'Alzheimer o alguna cosa així, però és que m'oblido de les coses.

16:54 M'oblido moltíssim de les coses. I, i s'hi barregen, darrere de l'Slack, s'hi barregen gent que, que té un "approach" molt diferent a la comunicació. Clar, jo crec que cal una mica aquest, eh, "agreement" implícit de com ens comuniquem, de com utilitzem l'eina i tot això.

17:11 Però clar, arribar a aquesta situació en una, en una empresa on hi ha centenars de persones utilitzant l'Slack o coses d'aquest tipus és com impossible. I cada persona l'utilitzarà i l'abusarà, eh, en el seu interès o en el seu… accidentalment o intencionalment o el que sigui.

17:26 Però jo crec que, que és molt, molt complicat tot això. El tema de diferents estratègies de comunicació darrere de, darrere d'un Slack. I després també altres coses com "backgrounds" culturals.

17:38 Hi ha gent d'alguns llocs que és molt directa, hi ha gent d'altres amb un "background" cultural que tot està molt més decorat i amagat. Eh, és com, és com el món real, bàsicament, cada persona és una mica diferent.

Oscar

17:54 Has fet menció a algo que, que és una cosa que a mi m'agrada, m'a-m'agrada com compartir en els entorns en els que treballo, que és la importància de tenir com aquest… li has dit etiqueta i trobo que està, que està molt ben dit, però bàsicament com unes guies de, d'ús, no?

18:15 De, de, bueno, quin tipus de comunicació volem tenir i quines són una mica les, les "rules of engagement", vale? Aquest tipus de esperar immediatesa, enviar messa-missatges concisos. Això del "Hey".

18:33 "Hey", què? Saps? O sigui, perquè després passa cinc o deu minuts i no hi ha res. I a vegades es queda aquí, eh?

18:42 Perquè és "hey" i aquesta persona ha canviat a fer una altra cosa, probablement perquè algú també li ha escrit i ha hagut de canviar de context. Saps què et vull dir? O sigui, ja és el meta… la meta distracció.

18:54 Però clar, és com, no ho sé, escriure abans, oferir-te un "draft". Si ara la, la… aquestes eines fan, fan "mogollón" de coses, saps? O sigui, tu pots tenir allà una pila de "drafts" i tal, enviar a l'scheduling message.

19:09 O sigui, el poder, el poder enviar missatges si saps que treballes amb vuit hores de diferència i aquesta persona probablement està comptant ovelletes al seu llit, ehm, no cal fer una menció, saps? O sigui, pots fer un, un scheduling message per les seves vuit del matí o les seves nou del matí, o quan comenci la seva jornada laboral.

19:32 Aquest tipus de coses és algo que, bueno, no ho sé. Oi que quan… bueno, no vull generalitzar, no? Però oi que quan hi ha un grup de persones parlant o de coneguts i tal, tu no arribes allà com un "snowpiercer" i: "Ei, pues ahí tal cual".

19:50 Oi que no passa això? Doncs és exactament el mateix.

David

19:53 Hi ha gent que ho fa, eh? T'he de dir, jo no ho faig.

Oscar

19:55 Per això, per això dic no generalitzar, saps? O sigui, però, però en general, vull dir, oi que aquests patrons de comunicació són una miqueta… pues això és una eina de comunicació. Hem de intentar mantenir, pues, no?

David

20:09 Potser, potser és que la gent no ho fa per mala fe. Jo crec que la gent ho fa per educació. O sigui, jo quan pujo a l'autobús li dic hola al conductor o a la conductora, quan entro a la botiga saludo.

20:20 Mmm, però clar, eh, quan entro en un canal de Slack on hi ha 370 persones i dic: "Hola", i algunes d'aquestes 370 segurament tenen les notificacions activades-

Oscar

20:31 Emojis.

David

20:32 Clar, saludar cara a cara, saludar a, a, a qui està conduint l'autobús és una cosa que aquella persona no el distreu de la seva feina, esperem, eh, conduint l'autobús.

20:45 Però quan ja et salta una notificació que farà que l'hagis de tancar o que hagis de fer, no sé, eh, canviar de finestra i veure si hi ha alguna cosa realment important i tot això, això sí que té un impacte en el que estaves fent. Però jo crec que molta gent ho fa per educació.

21:00 Jo crec que és que el tema de l'etiqueta aquesta no, no ens hem, no ens hem encara posat d'acord en com funciona això. Segurament ens deu estar sentint alguna persona de Vintage i deuen pensar: "Aquests tios estan, eh, són… aquests iaios ens estan explicant aquí, per favor, no sé què".

21:17 Clar, només vull dir que els respecto molt, us respecto molt a la gent de Vintage i crec que sou uns cracs amb el tema del "multitasking" i tot això, però, però també penseu que, que venim d'una altra generació i això, això és complicat per nosaltres.

Oscar

21:33 Pues jo aquí et diré que trobo i m'he trobat que, que en aquest… que, que les generacions com més joves són les que millor us fan de, d'aquests, d'aquestes eines i la gent potser més propera a la nostra edat, inclús una mica més… allò, no diré quina és la nostra edat, perquè evidentment som gent jove i a la cresta de la, de la, de l'ola.

22:00 Ehm, però, però trobo que és, que és més això, no? Una mica el, el… potser generacions una mica més, més grans que estan acostumats a un altre tipus de comunicació, molt més presencial, molt més immediata, molt més de, allò, que ho han traslladat a haver-se forçats a fer servir aquestes, aquestes eines i, i traslladen el, el que saben.

22:21 Per això crec que és important a vegades definir, no? Aquesta etiqueta de com interactuar amb, amb aquest, amb aquest tipus de, de allò. Fa gràcia això de, de que dius bon dia o dius hola al conductor de l'autobús.

22:36 Vale, jo no vull semblar friqui, però jo al catxarro d'Amazon li demano les coses sisplau.

David

22:41 Sí, sí, jo també. Però hem d'anar, hem d'anar amb compte, eh? Vull dir, les màquines… siguem amables pel que pugui passar, eh?

Oscar

22:49 Bueno, clar, vull dir, i també és perquè tinc fills i m'agrada també promoure una mica aquest exemple de cordialitat i de, i de bàsics de, d'educació. Però no ho sé, vull dir, jo si estigués conduint un autobús vuit hores o no sé quantes hores fan per torn, veure passar gent que em consideressin part del mobiliari, hosti, pues tampoc no m'agradaria, amb lo qual crec que aquesta… aquest, aquest mínim és, és necessari.

David

23:17 Un dia, un dia has d'anar a viure a Suècia una estona i veure què, veure què passa quan entres en un autobús i saludes el conductor o la conductora. Mirades, mirades estranyes. "Ui, què vol aquesta persona?"

23:30 No, no sempre, eh? Fa-faig una mica de broma, però la gent ho agraeix, òbviament, però no és una cosa que sí, sí-

Oscar

23:37 Ja, ja, no és comú. Bueno, també és cultural, no? A vegades, però, però no ho sé.

David

23:42 Sí, a-això sí que… comparant una mica els "backgrounds" culturals, jo crec que una, una cosa que ens diferencia molt de, de Suècia, o almenys de la Suècia que jo he experimentat i experimento bastant sovint, és que crec que els suecs tenen una obsessió malaltissa per res… perquè la gent respecti el seu temps i per respectar el temps d'altri.

24:08 I, i de vegades interrompre es percep com una cosa molt, molt dolenta, perquè, perquè realment estàs, estàs envaint el que no vols que t'envaeixin, que és el temps. Allà, el temps personal, el temps de lleure, el temps privat, el temps de feina, tot això van molt… són molt preuats, per dir-ho d'alguna manera.

24:33 Això també crea un problema De socialització i de comunicació molt, molt real i, i certament recordo, recordo bastant la meva arribada al país. Pensava: "Bueno, aquí la gent què passa? Que soc un moble i no, no, no, no, no, no em veuen, però, però hi ha un tema aquí molt, molt, molt estricte amb quant al temps".

24:56 No sé, m'agrada… i és un tema que he comentat amb altra, amb altra gent que ja ha arribat, mm, a Suècia ja grans o venint de cultures molt diferents i no soc l'únic que ha viscut una cosa semblant.

Oscar

25:11 Clar, jo no ho sé, potser és també pel meu caràcter, eh? Però a mi m'agrada aquesta concepció de… vull dir, la primera persona que ha de respectar el temps i, i en què ha de dir que el temps és un mateix.

25:24 Llavors, sempre dintre d'uns marges de respecte, cordialitat i no caure en bordaries i tal, però crec que no està de més, no està malament, a vegades, marcar una miqueta les línies de: "Anem a veure, ehm, i anem a graduar una mica aquestes responsabilitats, perquè jo tinc una feina, tu tens una feina, evidentment et puc ajudar, però no puc prioritzar la teva feina davant de la meva", vale?

25:53 I això és amb el, amb el temps, amb l'organització i amb, i amb moltes coses. A vegades aquest canvi de mentalitat, no dic que sigui fàcil d'aplicar, però pot ser, pot ser útil. Això també està bastant rela-relacionat amb la productivitat i és a l'equilibri entre un entorn hostil i un entorn, mm, on la comunicació flueix de manera una mica més adequada, vale?

26:20 Que a vegades aquestes línies es dibuixen una mica, no? Entre el: "No, no, jo soc l'amo del meu temps, intento organitzar-me, intento dallò", amb: "Hòstia, quin tio més borde, que mai, mai respon a l'Slack", saps?

David

26:35 Sí. Un, un… jo crec que també hi ha el cas de, de gent que s'escuda una mica darrere de: "No vull ser interromput". Ehm, i, i crec que realment són gent bastant… amb qui és bastant difícil treballar.

26:53 Gent d'aquesta que dius: "Sempre està fent una cosa important". Sempre… aviam, mm, té en compte, eh, també hi ha… el ritual de, el ritual de, de comunicar-se d'una manera o altra s'ha de fer en algun moment o altre i, i hi ha gent que treballa també molt individual.

27:17 Eh, i això, jo crec que aquests temes d'etiqueta no s'han de confondre amb: "Escolta, no, no vull ajudar-te o no tinc ganes de que em molestis, simplement és una qüestió de ara no és el millor moment", però bueno.

Oscar

27:32 Clar, però això és com tot, no? O sigui, aquesta etiqueta ha de ser una guia, vale? Ha de ser una… no vull fer servir pauta, vale? Però com, com una mena de pautes per, per poder fomentar això i després adaptar-t'ho a tu mateix.

27:46 O sigui, no han de ser unes normes, vale? També a vegades és allò, vull dir: "Oh, pues si m'han de tocar els collons, pues la guia diu que tal". A veure, tampoc hem de ser tan binaris.

27:58 Vull dir, i aquí, i aquí a vegades també el component social, el component, ehm, no ho sé, a vegades més demogràfic també, també, també té a veure. No podem escudar-nos en aquest tipus de, de, de guies i tal.

28:14 És, és això, només són guies i ens les hem de fer nostres, però bàsicament, bueno, pues no ho sé, saps que a l'autopista no pots anar a més de 120, vale? Vale, sí, això és una, és… això és… estic caient en una contradicció, ara no sé què estic dient i crec que m'està… estic, estic entrant ara en "overflow", vale?

28:32 Però lo que, lo que vull dir, bàsicament, és que sí, a vegades passa això, no? O sigui, gent que té, bueno, pues a vegades més dificultats per interaccionar, ja no només per Slack, eh?

28:43 Vull dir, això normalment acaba sent una producte també de, d'altres, d'altres dificultats que s'escuden en aquestes coses. Bueno, pues les persones que intentem promoure aquests, aquestes guies, aquestes etiquetes i tal, també hem de fer aquesta tasca i tenir aquesta paciència per intentar equilibrar i veure com allò.

29:06 No és fàcil, no. Que acaba donant bons resultats? Això sí que t'ho puc garantir.

David

29:12 Sí, sí. Estic d'acord. Jo recordo i, i he intentat utilitzar aquesta màxima. Moltes vegades he treballat en, en equips que porten temes de "reliability", coses d'aquest tipus, que tenen una certa tendència a la interrupció, moltes vegades per factors externs.

29:33 Eh, i recordo un-una persona amb la que vaig treballar que, amb qui era una mica difícil treballar, però el tema de la comunicació el portava molt bé. Recordo una cosa que sempre li deia a tothom és: "Mira, mm, jo ho responc tot, però no et diré quan.

29:49 Si realment hi ha una cosa greu i important, per què no m'estàs trucant o per què no agafes el telèfon i em fas una trucada? Ehm, perquè si no, la resta de comunicació és impossible fer ressaltar un missatge respecte a un altre.

30:04 I per molt que m'insisteixis amb l'Slack, això no, no et donaré una resposta abans". Una persona que tenia molta interrupció i molta responsabilitat i tal. I crec que, mm, i crec que és una estratègia bona. Vull dir, si realment hi ha, hi ha una cosa important, trobes la manera.

30:21 Trucar no està malament. Ja aquests dispositius que portem a la butxaca poden trucar. Hi ha gent que no, no ho haurà notat perquè, perquè ja, perquè això de trucar no es fa massa, però, però poden trucar.

Oscar

30:34 De quins dispositius parles? Dels de fer fotos al menjar?

David

30:37 Així, sí, aquests… el dispositiu aquest de fer fotos al menjar també pot fer trucades. De vegades, de vegades.

Oscar

30:43 Vale, vale. Jo això que dius és, és… hi ha una cosa que, que a vegades em passa i m'ha passat, vale? Perquè, bueno, pues per la meva, per la meva feina i, i, i les empreses en què he estat, moltes vegades, pues treballo amb companys i companyes que estan en, en diferents zones horàries, vale?

31:02 I això a vegades et fa que hagis, pues de respondre algun missatge o que t'hagis deixat un missatge com per més tard, vale? També hi ha una opció molt xula a l'Slack que és "later", saps? O sigui, i pots deixar-te cosetes allà.

31:16 El meu "later" té com 400 ítems. També et diré que costa a vegades netejar això, vale? Que acaba sent com el "cajón desastre".

David

31:25 Aquest "later" és un altre dels 50.000 "inboxes" que tinc a la meva vida i en parlarem ben aviat. Parlarem ben aviat dels… de, de les safates d'entrada en el pòdcast, jo crec.

Oscar

31:37 Maló, maló obert. Ahm...

David

31:40 I aquest el tancarem molt aviat perquè tinc moltes ganes de tancar-lo. No vull més safates d'entrada a la meva vida. Perdó.

Oscar

31:47 No, no, no. De fet, és, és un tema també controvertit. Però el que vinc a dir és: jo moltes vegades em trobo que respons un missatge, pues no sé, dos quarts de 12 de la nit, vale?

31:59 Pues perquè tens una estona, estàs amb el mòbil i tal. També podem parlar això, no? De tenir l'Slack al mòbil i el… lo que, lo que a vegades implica. Però el respons, et donen les gràcies i és: "Ui".

32:12 La pròpia gent se n'adona, diu: "Ostres, què fas responent ara?" I dic: "Pues mira, perquè he tingut temps, he pogut fer-ho i tal". I després, en altres converses o dallò, dius: "Ostres, és que treballes fins molt tard".

32:22 No. O sigui, no, no ens confonguem. Jo estic responent un missatge, però decideixo jo respondre el missatge. En el moment en el que tu esperis que et respongui un missatge a les meves 11:30 de la nit, llavors és quan tindrem un problema, perquè llavors és quan deixaré de respondre.

32:40 Et diré clarament que no. Si jo decideixo fer-ho, si jo vull organitzar el meu temps així, bé, vale? I aquest és el punt al que em refereixo al de ser una mica amo del teu propi temps, saps?

32:52 O sigui, vull dir, escolta, pues si d'una del migdia a tres de la tarda he decidit fer una altra cosa i puc organitzar-me per respondre, i a més, a vegades té més sentit, no? Perquè a vegades sí que hi ha converses que necessiten immediatesa.

33:08 Dius: "Hosti, pues ho fem ara, puc fer-ho, vale". Pues decisió meva. Vale? En el moment en què algú se sent obligat per entorn, per expectatives, pel que sigui, aquí és on comencen els problemes de: "Hosti, és que m'envien missatges i clar, i tal i qual".

33:22 Bueno, però a veure, vull dir, ets tu qui pots decidir també, sempre que es pugui, vale? És això, no, no generalitzem, a dir que no, a dir que ara són dos quarts de 12 de la nit i per tu no està dintre del teu horari laboral.

David

33:41 Bé, eh, la pregunta ràpida aquesta no era tan ràpida, perquè portem 33 minuts aquí en… i no hem arribat enlloc, però...

Oscar

33:49 Et faré, et faré una ràpida ara, superràpida. Slack o Teams?

David

33:56 Slack. I, i t'he, i t'he dit abans que l'Slack el-

Oscar

34:00 Ja, ja el volies cremar, eh?

David

34:02 Volia cremar l'Slack. Ja no t'explico què voldria fer amb el Teams. Home, és que-

Oscar

34:06 Molt bé.

David

34:06 És que m'estaves tirant de la llengua, eh? Si vols que seguim-

Oscar

34:09 T'he dit que t'apretaria.

David

34:11 Seguim mitja hora més, eh, si vols, però, però ostres, tu, el Teams.

Oscar

34:15 No, no, que m'estan escrivint ara per l'Slack.

David

34:18 Per favor, per favor, el Teams. No, no, no vull ni, ni pensar-ho, eh? I mi… i mira que, que soc bastant crític de, del món de les eines de productivitat i de com… molt fan de com Google va, va elevar, per exemple, les eines de Workspace i tot això, i molt crític amb com, com de poc valor afegit hi han estat donant darrerament.

34:45 Però és que el Teams és com una finestra a l'any 1998, eh, així de color blavós, bàsicament, moltes vegades. Ja sé que l'estan millorant i sé que Microsoft s'ho està prenent molt seriosament i, i la integració amb tot el tema de Copilot i moltes funcionalitats noves, transcripció, simplificació de les apps i tal.

35:04 Però hi ha alguna cosa, i no és perquè sigui Microsoft, perquè ja fa molt temps que soc un fan de Microsoft en les coses que estan fent, però és com el tema Corporate IT està molt ancorat. Ehm, suposo que també moltes costums adquirides en clients que no volen canviar massa, en grans corporacions.

35:23 No sé d'on ve això, però quan em toca treballar amb empreses que utilitzen Teams com a eina principal, tinc una mena de reacció al·lèrgica. O sigui que Slack, Slack abans, Slack abans que Teams, sí, crec que sí.

Oscar

35:40 Molt bé. Bueno, David, moltes gràcies.

David

35:45 Un plaer i parlarem aviat de les safates d'entrada.

Oscar

35:51 Que vagi bé.

David

35:52 Adeu-siau.

Allotjat a AllTuner Cast