Hem perdut la passió per descobrir pàgines web?
2048 EnllàTornem a parlar de coses de vells
Escolta'l a
David
0:06 Òscar, hem perdut la passió per descobrir pàgines web?
Oscar
0:36 Sí, totalment. Almenys jo, vull dir, he perdut la passió i he perdut el temps per, per navegar com navegava fa, no sé, deu anys, sis anys, no, més, deu anys, quinze anys o així.
0:50 O sigui, ara mateix, potser miro Twitter i a través d'aquí descobreixo coses o alguna xarxa social, però això d'entrar a buscar portals que... No, ara mateix no. No.
David
1:07 Parlem-ne.
Oscar
1:07 Parlem-ne, parlem-ne. Potser podríem parlar... Estaria bé fer una mica de viatge històric o una mica de context històric, però, però a mi m'agradaria portar aquesta conversa una mica per la...
1:21 allò que es va voler dir o que es va dir la web 2, la web 2.0, va ser el principi de la fi de tot això o van passar altres coses pel camí? I... i, i crec que podem tocar bastants temes d'aquesta transició i d'algunes eines que havíem utilitzat en el passat que han desaparegut.
1:42 Però bé, el context històric, per mi, almenys, jo, jo vaig navegar, per dir-ho d'alguna manera, per internet per primera vegada en la meva vida, crec que era l'any 97 o 98. Ahm...
1:56 Clar, descobrir pàgines web era com una obligació i no era fàcil descobrir-les perquè els directoris de pàgines web eren bàsicament curats manualment, amb el qual això no escala massa. I en aquell moment no hi havia ni tan sols un cercador amb, amb l'esp… amb el paradigma que Google va ser després.
2:18 O sigui que ser descobert per "keywords" o ser descobert per quelcom, per contingut, era molt difícil. Tot això abans, òbviament, de xarxes socials i històries d'aquestes. Recordo, per això, que quan… que els directoris de, de pàgines van començar a millorar bastant, hi havia un directori que es deia The Mouse, que em… que crec que...
2:40 no, no sé si això havia passat per Netscape i després Mozilla o no sé exactament com, on hi havia… estaven curades amb moltes qualitats, amb molta qualitat. Era com una Wikipedia de, de pàgines web, molt, molt interessant.
2:56 Però clar, tot això va quedar totalment enterrat pel… quan… amb l'arribada de Google, que, que realment va guanyar la guerra dels buscadors. Però també el que volia dir és que el problema del descobriment i de la recomanació de pàgines web era, era força existent a tot arreu i hi havia moltes eines com StumbleUpon o digg.com i tot això, on la gent compartia enllaços, Delicious i coses d'aquest estil, on la gent compartia enllaços i era un… realment una font de descobrir coses, coses, eh, variades, per temes que li interessaven a algú que tu coneixies, coses d'aquest estil, cadascú curava el seu directori.
3:35 Però clar, suposo que l'arribada de la web centralitzada, amb molt pocs proveïdors, ho va acabar de, ho va acabar de matar. I realment no és que no hi hagi pàgines web, de tant en quant en descobreixo moltes, moltes interessants, però la il·lusió aquella, com si s'hagués perdut, ho veig.
David
3:53 Bueno, el… jo crec que era… que, que més aviat és el punt de posar-te davant de l'ordinador a veure què et trobes, no? És aquest, aquest punt de incertesa, no? Entraves a navegar i...
4:07 Bueno, sí, jo recordo, ara ja ho puc dir, no? Perquè ja, ja això ja ha prescrit, però fa, doncs això, vint anys o així, quan començava, estava acabant la universitat i començava a treballar i arribaves allà i passaves la teva estona potser mirant, doncs, el Slashdot, BarraPunto i coses d'aquestes i veies, ostres, està…
4:25 Clar, ara tens, encara tens potser coses així com Hacker News, que no, no t'acaben de descobrir webs noves, no? Te, te descobreixen com més contingut, més articles i tal, però allò de: «Ostres, vaig a aquesta, a aquesta web, i què és això?»
4:40 I... Sí que potser s'ha perdut una mica. Una cosa que trobo a faltar molt de, de tot aquell temps, quan tu i jo érem joves, amb els dinosaures i tal, ahm, és el, el, el xat, el concepte del xat, el IRC, tot.
4:58 Clar, vull dir, allà podies entrar a comunitats, podries… i ostres, i allà sí que descobries moltíssimes, moltíssimes més coses que també, no? Va una mica enllaçat amb, amb tot això.
5:09 Ara, els xats, bueno, han desaparegut una mica. Jo, per exemple, no xatejo des de fotíssim, molts anys.
Oscar
5:18 Si no comptes la Slack.
David
5:20 No.
Oscar
5:21 Això és un altre episodi, que ja l'hem fet.
David
5:23 No obriu aquesta capsa dels trons, però exacte, vull dir, o sigui, xatejar amb desconeguts, descobrir contingut que, bueno, doncs això sí que, sí que trobo que s'ha perdut, s'ha perdut una miqueta, no?
5:38 Però bueno, hem anat a millor, hem anat a pitjor? Aquí és on... Bueno, més fred tot, potser, també.
Oscar
5:46 Ahm, molt, molt interessant una cosa que has dit sobre, sobre seure… ara seus davant de l'ordinador i el contingut gairebé ve cap a tu. Algú te l'empeny a través d'un "feed" de notícies d'un Twitter o alguna cosa així.
6:05 I, i clar, això està molt centralitzat, òbviament, i no, no té aquest component realment social del descobriment accidental i coses d'aquest estil. I estava pensant que volia fer una analogia inversa amb el que ha passat amb el món de la televisió i amb el món de la, del cinema, per exemple.
6:24 La televisió lineal, aquella que ja ve preprogramada i on un programa comença a dos quarts de vuit i acaba a tres quarts de nou, aquesta televisió ha anat perdent versus, eh, la televisió sota demanda, on jo escullo què vull veure, quan ho vull veure.
6:45 No parlem de la descoberta de contingut, però parlem de, del, de la línia de, del, del concepte de continguts programats versus continguts, mm, autoescollits. Jo crec que internet o el món de les webs ha passat una mica, una mica a l'inrevés.
7:01 Eh, ha passat que, que ara volem o ara estem consumint contingut més programat, per dir-ho d'alguna manera, que no pas, eh, volgut intencionalment. Jo crec que ho veig una mica a la inversa i em sembla, em sembla curiós. I això jo crec que demostra el gran poder que tenen les, les xarxes que centralitzen gran part del tràfic d'internet avui en dia.
7:27 Facebook, Twitter, tot això, òbviament.
David
7:30 Sí, sí. Hi ha un punt sobre el que et deia abans i, i la rèplica que donaves, no? Ostres, la, la, aquest...
7:39 No, no angoixa, aquest, aquesta sensació de: ai, a veure què em trobo quan m'assec davant de l'ordinador. És que ja no et fa falta seure davant de l'ordinador. És que pots anar al metro i ja tens aquesta arribada de contingut constant.
7:50 Però si és que l'ordinador és una altra manera. Abans, vull dir, havíem de seure a l'ordinador, encendre el mòdem, dic mòdem, eh?
Oscar
8:00 Sí, sí.
David
8:01 Aquella, aquella tonada tan característica, aquell refrescar la pàgina, aquell esperar-te, aquell accedir. Vull dir, tot això ara mateix, o sigui, estem en un punt que, evidentment, moltíssim millor, eh?
8:15 Vull dir, haguéssim tingut aquestes connexions-
Oscar
8:17 Sí, sí.
David
8:17 Fa, fa molts anys, haguéssim, haguéssim disfrutat moltíssim més. Però sí que és cert que dona la sensació de que, bueno, és, és algo ja que forma part de les nostres vides, quan abans era una mica aquell, aquella estona, no?
8:34 Que dedicàvem-
Oscar
8:36 Sí.
David
8:36 A navegar, a descobrir.
Oscar
8:40 I, i jo crec que la internet de descobertes estranyes, curioses o de útils continua existint. El que passa és que no hi dediquem pas tant temps.
David
8:50 Clar.
Oscar
8:51 I hi ha gent, hi ha autèntiques meravelles actualment a internet que, que són molt millors que les descobertes aquestes que fèiem fa molts anys i que és molt difícil que orgànicament arribin, potser per una qüestió de volum o per una qüestió de temps o per una qüestió d'atenció o per una qüestió de...
9:10 Moltes coses competeixen pel teu, per la teva atenció. No, no, no sé exactament d'on ve tot això, però, però de tant en quant descobreixes coses que dius: ostres, i això com no ho havia vist?
9:22 I jo crec, ara sí que sonaré una mica antiquat, però jo crec que trobo a faltar aquella, aquella internet una mica dels framesets i dels marquis i dels under constructions, aquella internet on no tot era un framework, aquella internet on els serveis d'empresa no tots estaven fets amb el Tailwind CSS i tenen el mateix aspecte.
9:45 Una internet més aleatòria, per dir-ho d'alguna manera. Eh, perquè s'ha perdut una mica utilitzar la web com una eina d'expressió. En canvi, veiem molta gent utilitzant Instagram, Twitter, TikToks i coses d'aquest estil com a eines d'expressió.
10:05 Però em fa una mica de ràbia, em fa una mica de pena, potser soc una mica idealista en aquest sentit, que teníem o tenim un protocol obert sobre el qual es pot crear molt, és un canvas totalment buit, i acabem creant sobre canvases que estan, que estan controlats, eh, per poques empreses on la portabilitat de les dades és dubtosa, on la pervivència d'aquestes dades serà dubtosa, on la propietat d'aquestes dades serà dubtosa, on el control sobre quan la vull publicar i quan no la vull publicar serà dubtós en el futur, tot això.
10:42 I, i és el que penso. M'agradaria tornar una mica al pro… a crear sobre els protocols oberts que ja tenim a internet.
David
10:51 Sí, però crec que estem en un punt en el qual, abans ho deies al principi, o sigui, l'accés al contingut o bàsicament el, el com ens arriba el contingut està controlat per tres o quatre grans empreses, que són les que bàsicament estan… són, són els propietaris de la llotja del peix.
11:11 Déu-n'hi-do, se m'ha assecat la gola. Però, amb el tema que veig és que, clar, totes aquestes webs que encara estan i que, que ofereixen i que tenen un, una identitat pròpia i tal, clar, com t'arriben a tu és bàsicament han de, han de travessar infinites capes, pues de tot això que venen aquest, que aquestes grans empreses i, i generadors de continguts, indexadors i, i tal, els Facebooks, els Instagrams, els Twitters, els...
11:47 allò. Vull dir, clar, llavors, travessar tota aquesta tempesta de contingut per arribar a l'usuari final és, és complicat, no? Abans, també ho deies, no?
12:00 Hi havia... O sigui, es curaven aquests directoris de web, de... Però n'hi havia infinitat de directoris de webs.
Oscar
12:08 Sí.
David
12:08 I llavors tu tenies l'accés. Ara mateix, vull dir, quan vols obtenir contingut és: te'n vas a Google. Últimament, ja te'n vas a qualsevol eina generativa o ChatGPT, li demanes qualsevol cosa i retorna això.
12:25 O directament a portals com Facebook, Twitter, i aquí és on te va arribant el contingut. I, a part, te va arribant amb tanta quantitat que l'habilitat per cercar tu es va veient anul·lada.
12:42 Ara ja em poso en, en modo antropòleg, però és així. Vull dir, la nostra habilitat per tenir desig d'obtenir nou contingut de diferent natura es va veient minvada per aquesta sobredosi de contingut que, en base a el nostre perfil o com el classifier que tinguin aquestes empreses estigui configurat per fer-nos el target, ens vomita.
Oscar
13:08 Sí, sí. I parlàvem una mica de la internet, de les xarxes socials com un punt d'inflexió, però jo crec que el punt d'inflexió comença, comença abans. Vull dir, en el moment en què una empresa com Google, sí, certament, amb un producte superior, amb un producte, amb un producte únic quan va posar-se en marxa, com el cercador i tot això, passa a tenir… a haver guanyat la batalla de quina és la primera pantalla que tu veus quan obres un navegador, per dir-ho d'alguna manera, la primera, la segona i la tercera, perquè ara segurament també tens un Gmail o tens algunes altres coses.
13:45 Clar, això, això els posava en una situació molt… de molt poder, en aquest sentit, ben merescut. Però clar, èticament crea algunes circumstàncies. Llegia, llegia un article fa, fa una setmana o així, on s'explicava algú de dintre de Google, algú que havia estat a Google, explicava què havia passat amb la qualitat dels resultats de la cerca de Google, que, teòricament, presumptament, suposo que és aquest l'adverbi que he d'utilitzar si no vull buscar-me problemes, presumptament hi havia una sèrie d'incentius dins de l'equip de Google Search per fer que la gent passés més temps fent cerques per millorar el revenue d'anuncis i això, indirectament, hauria pogut influir en la qualitat de les cerques de fa un temps ençà.
14:34 I tot això ho connectaven en el moment en què una persona que venia del departament d'anunciants va passar a portar el tema de Google Search a dintre de Google. És una mica, una mica conflictiu. I Google, per exemple, parlant de Google, va fer una cosa que a mi encara jo, jo no he perdonat, que és tancar Google Reader.
14:56 Google Reader era la porta a la descoberta utilitzant la internet distribuïda que, que portaven els, els feeds RSS. Amb la mort de Google Reader, sí que òbviament va haver alternatives, com Feedly, coses d'aquest estil, però amb la mort de Google Reader, aquesta finestra cap a un món curat, però amb els teus interessos reals, perquè t'hi havies subscrit tu perquè volies en aquell blog o en aquell… el que, el que fos, desapareix també.
15:27 Per tant, tot més centralitzat. Jo crec que la maniobra de tancar Google Reader no només va ser per… perquè no era un negoci prioritari, simplement era per, per dirigir més tràfic cap a, cap a altres, cap a altres punts d'entrada.
15:42 I tot això, o sigui, jo crec que el punt d'inflexió, és cert que les xarxes aquestes molt centralitzades, eh, dominen molt avui en dia, però jo crec que comença abans, comença amb la pèrdua de la internet distribuïda.
15:56 Però, per cert, això no, això no, no estic parlant demanant una Web3 o coses d'aquest estil, eh?
David
16:05 No, no anem per aquí.
Oscar
16:05 No anem per aquí.
David
16:06 No obris aquesta porta.
Oscar
16:07 No, no, sisplau, no. Però, però... Ara t'anava a explicar una anècdota, però és que no em vull buscar amics, o sigui que...
16:15 No, no, no, te l'explico.
David
16:16 Jo m'he deixat el xaleco de criptobro a casa.
Oscar
16:18 T'has deixat el xaleco de criptobro. Ehm, vinc d'una xerrada, totalment off topic, vinc d'una xerrada avui a la Barceloneta, això no sé si li interessarà a l'audiència, on ens han fet una pregunta que havíem de respondre sobre...
16:34 Bàsicament, la pregunta deia alguna cosa així com: quines, quines són les principals limitacions per… que et trobes en el teu dia a dia per establir una cultura, una cultura d'enginyeria a la teva empresa? I molta gent ha respost coses, doncs, de l'estil: eh, no tenim prou atenció de management, ens falten recursos per, no sé, trainings, coses d'aquest estil, coses molt, bueno, raonables i coses que et pots esperar.
17:05 Però m'ha fet gràcia haver llegit una resposta, espero que no sigui cap oient del podcast, i si ho és, doncs mira, ho sento, però em sembla ridícul. Eh, al meu equip li falta coneixement sobre com funciona la Web3.
David
17:19 Ah.
Oscar
17:20 Era la resposta. Perdó, ara no sé per on anava, però volia explicar aquesta anècdota. Doncs sí, que jo crec que cal tornar una mica a la internet distribuïda, sense tornar al passat aquest on, on escrivíem HTML i navegàvem amb el Netscape Navigator 4, però sí que cal recuperar una mica els protocols oberts i calen eines que ajudin a crear més contingut a la internet distribuïda.
David
17:46 Estic encara processant lo de la Web3, eh?
Oscar
17:48 Sí, sí.
David
17:48 Però, ehm, no, home, estic d'acord. El que passa és que, o sigui, aquí estem molt... O sigui, estem parlant i, i, i demanant una mica, però clar, realment, jo no sé si tot i tenint aquest accés, tenint aquest canvi, no?, aquesta internet distribuïda, aquest accés a contingut curat, que no vingui en una… en un bolcall o una sobredosi de, de contingut, tornaria enrere.
18:18 O sigui, perquè realment és, és, és com… jo ara mateix estic, parlo a títol personal, estic en un punt en el qual... Ja, contra més desconnectat pugui estar, molt millor. O sigui, a mi tot l'overwhelming d'informació i de tot això ja m'ha tret les ganes ja de, de navegar.
18:35 Ho parlàvem en algun episodi, jo faig servir els meus amics, els meus coneguts, que són el millor directori de contingut ja curat, vale? Tu, mmm, i diversos més del meu cercle per, per dallò.
18:51 També haig de dir que estic en un modo molt ganso últimament, però, però bueno, sí, estaria bé, com a mínim, no sé si que torni, eh, una mica la idea del passat, però, però ara sí que lo que m'agradaria és que deixés d'estar sota el control d'aquestes grans corporacions, vale?
Oscar
19:13 Les eines existeixen. Vull dir, aquestes corporacions podrien continuar fent calés, perquè clar, tenen… tot lo internet corre en servidors d'aquestes corporacions, directa o indirectament.
19:24 Vull dir, simplement, potser és un tema de cultura digital, potser... No sé, vull dir, recordo l'any 98, saps? Qualsevol persona podia obrir allò que es deia FrontPage Express, que venia amb el Windows 98 o el que sigui, no en tinc ni idea, i crear, i crear una, un HTML molt, molt, molt brut i trobar un accés FTP cap a un proveïdor, GeoCities en alguns moments o el que fos, i pam, i ja està, i tens un HTML, tot mal enllaçat, els enllaços estan trencats, dura tres dies.
20:01 Però no és massa diferent que pujar una història al TikTok, per dir-ho de no… perdó, TikTok no té històries, és que ara soc, soc una mica del, del segle passat, d'audiència, ho sento. No, una història, no sé com es diu, a l'Instagram o el que sigui.
20:15 Eh, no és molt diferent. Vull dir, jo he utilitzat les meves mans per compondre una cosa i l'he pujat en un lloc. Hauríem de poder tenir quelcom igual sense haver-ho de pujar al servidor d'Instagram o sense haver-ho de pujar al servidor de TikTok.
20:30 És l'únic que demano. Més modern, òbviament, perquè si no, clar, si jo li ensenyo a ma filla com funciona, com feia les webs a l'any 98, clar, ma filla dirà: «Doncs no». Ella no toca Instagram tampoc, però vull dir, li semblarà antediluvià.
20:44 Però jo crec que hi ha una opció, no sé si és via eines, via cultura digital, no sé, per recuperar una mica aquella passió per crear en la internet oberta.
David
20:54 Bueno, és, és u, o sigui, crec que és que són dos factors, és tenir la possibilitat i la, i les, les eines o els mitjans de crear aquest contingut de manera fàcil, accessible, sense necessitat de saber programar, o sigui, algo que tinguis a l'accés.
21:13 I després, evitar aquesta competició per, per l'atenció que ve promoguda per aquestes grans corporacions. O sigui, en el moment en què pots crear contingut de manera fàcil, però no està subjecte a: «Hòstia, haig d'estar ranquejat, haig d'aparèixer en les primeres pàgines de resultats de tres o quatre plataformes només», vale?
21:36 En el qual pot ser distribuït, pot ser més obert, no està subjecte a això. Crec que aquí sí que podem tornar una mica a reprendre lo que teníem fa quinze anys o vint anys, dintre del marc de treball de, de la realitat del dia d'avui.
Oscar
21:56 És interessant perquè estem acabant parlant de, de tecnofeudalisme, que és un tema que va sortir en un dels nostres podcasts de confiança, a foc a terra, fa pocs, fa pocs dies o fa poques setmanes. Però, però sí, sí, és… crec, crec que hi ha, hi ha un marge per, per qüestionar i per ensenyar una internet diferent, perquè una cosa que em preocupa també és que els nadius digitals que van tenir internet per primera vegada a l'any 2013 no han vist una internet diferent.
22:34 No l'han vist. Segurament dins l'audiència del podcast, una altra vegada, donades les estadístiques de Spotify, crec que tothom ha vist internet de fa menys, més, més anys, o gairebé tothom, però, però hi ha molta gent que ha arribat ja a una internet que són… la seva finestra al món no, no és Google, la seva finestra al món és, és Instagram, és TikTok, és Twitter.
22:56 I, i això, això és, és… limita una mica les possibilitats d'expressió, per dir-ho d'alguna manera.
David
23:05 De fet, o sigui, en el concepte internet i en navegació i tal, però abans ho comentaves, eh, plataformes d'accés a contingut, tipus, pues, vídeo, demanda i tal i qual, tot això ha canviat moltíssim. Jo, el meu fill, que té vuit anys, a vegades em trobo amb la meva dona explicant-li quan la mama i el papa érem petits i vèiem una pel·lícula, una pel·lícula podia durar una hora i mitja, però acabava durant dues hores i mitja, perquè això que et molesta ara a vegades, que són els anuncis que apareixen i tal, i que podem saltar si volem, això no ho podíem fer.
23:45 Una sèrie, quan la volíem veure, era o arribaves a l'hora que començava l'episodi o ja no el veies.
Oscar
23:52 O te l'explicava algú.
David
23:54 O si tenies sort i tenies un vídeo amb gravació, doncs podies gravar't la cinta i l'episodi. Això, clar, ara mateix, amb els Netflix, Disney+, els Prime Videos i, i tot aquest accés, Filmin, per exemple, fem, fem, fem menció a-
Oscar
24:13 Sí, sí, Filmin.
David
24:14 A Filmin, que és una gran plataforma. Això per, per les noves generacions ha desaparegut.
Oscar
24:22 Sí, m'he quedat… perdó, m'he quedat enganxat en el… quan explicaves això del vídeo. Ara m'he recordat els vídeos aquests que tu programaves l'hora i, i gravaves.
David
24:31 O anar al videoclub el divendres.
Oscar
24:32 Ho havia, ho havia… sí, jo, jo no havia mai anat a videoclub, però, però sí que havíem tingut un vídeo, però havia aconseguit esborrar això totalment de la meva memòria, no?
David
24:42 Però això, les cintes de vídeo amb, amb pel·lis i que gravaves a sobre-
Oscar
24:46 Sí, sí, sí.
David
24:46 I que ara gravaves a sobre per error i la cagaves i li fu… li esborraves la pel·li de l'oest al teu pare. Vull dir, això...
Oscar
24:52 Sí, sí, sí.
David
24:52 Clàssic.
Oscar
24:53 I tant, i tant. Uf, que, que vell, que vell que em sento.
David
25:01 Bueno, però és lo, és lo que hi ha, no? I, i realment hem de reconèixer que tot ha avançat molt, però clar, vull dir, hi ha coses que no tornaran, perquè jo quan li explico això al meu fill, es queda amb cara a cu… o sigui, es queda a quadros, en plan: "Què?"
Oscar
25:15 Sí, sí. No, no volia donar... Totalment d'acord, eh? I no, no vull que ma filla hagi de passar per alguna de les coses rudimentàries que ens va tocar viure.
25:27 Però sí que crec molt que hi ha una generació molt preparada per crear i per expressar-se, amb una necessitat brutal d'expressar-se, que segurament nosaltres no hem viscut a nivell digital. M'agradaria que en el futur, mmm, aquestes eines d'expressió no estiguessin centralitzades en empreses.
David
25:53 O controlades per, controlades per aquesta...
Oscar
25:55 I no sé com, no sé com se soluciona això, perquè òbviament és molt, molt difícil. Aquestes corporacions tenen molt poder i molts incentius i, i, i la internet oberta no pot guanyar una batalla mainstream fàcilment, però no perdo l'esperança.
David
26:12 Sí. M'has fet pensar una cosa. A mi potser sí que m'agradaria tornar quinze anys endarrere per evitar haver de veure el mateix episodi de "Bluey" quaranta-cinc vegades en un mateix cap de setmana, eh?
26:22 Però bueno, cadascú té les seves... Els seus estigmes.
Oscar
26:26 Sí, sí, sí. Company, molt bé.
David
26:29 Gràcies.
Oscar
26:31 Fins aviat.
David
26:31 Fins aviat.