Has patit mai la síndrome de l’impostor?

2048 Enllà
Episodi 37 37 min

Avui parlem de la síndrome de l’impostor. Aquella sensació de que no et mereixes allò que tens i que ets on no toca.

David

0:07 Òscar, has patit mai el síndrome de l'impostor?

Oscar

0:37 He patit, pateixo i patiré el síndrome de l'impostor, crec que mentre segueixi treballant en aquest sector. Crec que és inevitable i, en el meu cas, no venint d'uns estudis d'informàtica o orientats a, a la informàtica, a l'haver entrat en el, en el sector, ja fa molts anys, eh?

1:04 Hi ha moltes coses que, que he pogut mitigar i el síndrome de l'impostor ha sigut a vegades més intens en segons quins punts, però, però sí, sí. Eh, com he dit, l'he patit, el pateixo i el, i el patiré.

1:21 Crec que és algo… hi ha alguna cosa… bueno, és bastant inherent a, a, a segons quines personalitats. A vegades no sentir-te del tot segur, a vegades no creure que allò que estàs fent o de la manera que ho estàs fent és la manera correcta.

1:41 Sí, crec que, crec que soc un cas d'estudi de, de síndrome de l'impostor.

David

1:50 Bueno, jo crec que no ets, no ets pas, no ets pas únic. I hi ha una cosa que dius que és interessant, el, el tema dels estudis i tot això. És un tema que jo també he viscut i he patit per això.

2:01 I durant un temps pensava que, que aquest era, era una mica l'origen del tema, però a mesura que he estat coneix… que, que he anat coneixent a gent, gent que a tots els nivells, objectivament, són, són gent extremadament vàlida i, i amb uns coneixements enormes o amb una especialitat, eh, única, per dir-ho d'alguna manera, és, eh… he estat veient bastants casos de gent que, que, que sobre el paper no haurien de patir-lo i el pateixen.

2:35 I llavors això m'ha fet, m'ha fet sentir com més normal i més, més, bueno, acceptant, acceptant que aquesta és una, una realitat. Jo crec que, com tu dius, correla amb alguns trets de personalitat que alguna gent té, però també podríem parlar de les parts positives d'això.

2:52 Jo crec que tenir una mica de síndrome de l'impostor quan et… t'has de, d'enfrontar a una tasca et dona un nivell d'humilitat que és, que és en general positiu per aprendre coses i per, i per sortir de la zona de confort quan, quan toca.

3:09 O sigui, jo no… el dia que ho vaig aprendre i que ho vaig entendre aquest, aquest, aquest tema, mm, vaig en… vaig veure'l com una oportunitat, per dir-ho d'alguna manera.

Oscar

3:23 És un, és una arma de doble fil, honestament, crec. O sigui, és… en cap, en cap cas dic… estic dient que per mi hagi sigut, eh, negatiu o que sigui negatiu, però crec que s'ha de gestionar correctament.

3:40 Vull dir, la part positiva, com bé dius, és… et dona una vegades un nivell de, d'exigència, un nivell de, de voler-te assegurar, de demanar ajuda, vale? Aquesta és la part positiva.

3:56 Quan caus en massa inseguretat, massa necessitat d'acompanyament i tal, es pot convertir en una… en un tret menys beneficiós que no altre. Per això dic que és una arma de doble fil. O sigui, crec que ben portat, el síndrome de l'impostor et pot ajudar a, a potenciar i adquirir més coneixement, i ja no només coneixement, sinó seguretat, fomentar col·laboració.

4:25 Però anem amb cura perquè, parlant des de l'experiència, a, a vegades et pots sentir, bueno, inferior i això et posa en una posició més vulnerable, no? De cara, de cara a enfrontar futures tasques.

4:42 Llavors, crec que el síndrome de l'impostor està i es pot portar bé des d'un prisma positiu. Un entorn favorable també ajuda molt a portar i a, i a tenir, i a tenir en compte i a passar per sobre d'aquestes inseguretats, no?

5:02 Quan tens algun company, companya, equip, mànager, etc., que són capaços de adonar-se de: "Vale, hem de parar una miqueta d'atenció, ho estàs fent bé", de donar el recolzament que cal. També crec que és, que és bastant important.

5:17 Hi ha s… hi ha una sèrie de factors que, que poden fer que un, un "imposter syndrome" es porti bé i hi ha després altres entorns en els quals, bueno, doncs s'ha de parar molta més atenció.

David

5:32 Sí, en-en-entenc, entenc que quan és extrem o quan és, diguéssim, i-injustificadament extrem, és una mica inhabilitant o és una mica, eh, no sé, crea més fricció de la necessària per fer feina. Però, però jo crec que això s'arregla amb un bon acompanyament en quant a, en quant a l'equip i això s'arregla en, en si hi ha una Diguéssim, una, una manera de parlar obertament d'aquest tema, un entorn psicològicament segur, per dir-ho d'alguna manera, com dèiem en l'episodi, en l'episodi anterior.

6:11 Això es pot mitigar, mitigar força bé. Però, però sí, sí, òbviament, quan, quan això és extrem o quan treballes en un entorn molt hostil i tot això, òbviament això t'inhabilita o et, et complica molt, molt l'existència i, i et, i et genera, bueno, clar, et genera dubtes i preocupacions i inseguretats i, i, i tot això.

6:30 Està… en a… en aquest sentit és, és correcte. Estava pensant, eh, portem, portem, no sé, cinc o, o 10 minuts parlant del síndrome de l'impostor, però potser algú de l'audiència no sap, no està familiaritzat amb aquest concepte o ho pateix, però no li ha pogut posar nom.

6:50 Per tant, potser estaria bé intentar explicar una mica què, què, què és, d'on ve, d'on ve això. Eh, no, no, no creus?

Oscar

7:01 Sí, sí, a veure, vull dir, jo la, l'explicació i la definició que donaré no sé si serà la més acurada o la més objectiva possible, però reduint-ho a la, a la, a la, a lo més simple que se m'acut, no? Per fer… per donar un missatge així prou, prou clar.

7:19 Vull dir, el síndrome de l'impostor és en el moment en el que estàs fent una feina i et sents que o bé no estàs qualificat, o bé no tens els coneixements, o bé no et correspon a tu, per diversos factors, estar fent aquesta feina i això desemboca en inseguretats, en possibilitat de cometre errors més fàcilment, etcètera, etcètera.

7:40 O sigui, bàsicament això vindria a ser lo que en termes generals es, es coneix com a, com a síndrome de l'impostor.

David

7:47 No, jo crec que és una explicació perfecta. Eh, jo, jo crec que… no sé per què m'havia perdut una mica aquest tema i jo vaig aprendre aquest concepte, no sé, fa 10 o 15 anys, una cosa així, i jo el patia sense haver-li pogut posar una etiqueta.

8:04 Jo el patia força sovint quan canviava de feina, quan canviava d'equip, quan canviava de departament, quan em tocava fer una cosa nova. I, i haver-li pogut posar una etiqueta em va ajudar a poder parlar-ne obertament amb altra gent que també el patia.

8:18 Llavors vaig descobrir que hi ha més gent en aquest món o fent… patint-lo que no pas no patint-lo, en general. Almenys en el nostre sector. És, és interessant això.

Oscar

8:28 Però això, ara faré una analogia molt catalana, però això és com el restrenyiment. Vull dir, tothom el té i ningú no en parla. Saps què vull dir?

8:39 O sigui, les coses, a vegades, quan es verbalitzen i quan es manifesten, comences a adonar-te: "Ostres, tu també. Ostres, aquell també". Saps?

8:46 O sigui, i és algo que, bueno, com que és producte d'inseguretat, producte de, de, de desconeixement, i és algo que principalment està al nostre cap. O sigui, perquè realment, evidentment, es pot validar, però és algo que pot començar com un fet molt aïllat i depèn de com, és lo que deia abans, no?

9:08 Depèn de com es porti, et pot generar una pilota molt gran i pot acabar amb conseqüències o bé positives o negatives, vale? Però és així, és, és… i ara enllaço amb una… amb un, amb un petit d'allò, és com la salut mental, no?

9:23 Vull dir, a, al cap i a la fi, quan comences a parlar i a, i a parlar amb naturalitat de: "Ostres, pues he tingut un període més baix, he tingut un període… estic més estressat", ehm, te n'adones de que és, és un sentiment molt més compartit, està molt més estès i que no ets tu l'únic que, que té.

9:42 Amb el síndrome de l'impostor crec que passa el mateix. Vull dir, crec que tothom, i aquí generalitzar no m'agrada, però en general crec que pràcticament tothom en aquest sector i en moltes altres, i en moltes altres àrees, l'ha patit en algun moment, ha tingut, eh, alguna inseguretat, ha tingut… o sigui que realment crec que, crec que sí, crec que està molt més estès del, del que, del que ens podem imaginar.

David

10:11 No, no em trec del cap la teva, la teva analogia, però -

Oscar

10:15 Però és, és veritat, vull dir.

David

10:18 Sí, sí, sí, sí. No, és, és, és força, és força interessant perquè jo crec que, jo crec que en el nostre sector és possible que això estigui una mica més a l'ordre del dia, perquè, perquè és un sector en constant evolució.

10:36 Vull dir, la, la manera com es construeix software avui en dia ha mutat molt i, i tenim aquesta, aquesta necessitat o aquesta gairebé obligació, depèn de quines feines tenim, d'estar, com sempre, a la cresta de l'ona. I això és impossible fer-ho.

10:53 Vull dir, no, no tens prou hores al dia, no… et quedes una mica estancat algun… en alguns coneixements i tot això, però clar, hi ha com una pressió de facto per sempre estar a l'última i, i la màxima que aplica a totes les coses de la vida és: la gent no naixem ensenyats.

11:10 Vull dir, és que encara que, encara que, que tu estiguis fent una cosa que ja has fet moltes vegades, aquesta cosa tindrà, tindrà coses noves. Eh, i, i és ser… arribar al punt on, on entens millor que no naixem ensenyats i que, i que està bé tenir un període on t'has de, on t'has de posar al dia i coses d'aquest estil, i acceptar-ho com forma part del meu aprenentatge, és, eh, és una cosa que no, que no fem prou sovint.

11:36 Però bé, sí, parlar-ne, parlar-ne és important. I el tema de la… per exemple, el tema de la salut mental i tot això és una… és un exemple claríssim d'una altra cosa on si rasques i parles amb la gent i tot això, dius: "Ostres, doncs tothom, tothom té els seus, els seus assumptes i, i, i no se'n parla, i no se'n parla i ens ho mengem amb patates", bàsicament.

Oscar

11:58 Sí, crec que estem fent passes endavant de cara a parlar i normalitzar més. Vull dir, crec que ara ja, ja s'està en un punt on Ja no és tan tabú, no? El, el mencionar, el mencionar aquestes coses.

12:11 Bueno, tornant una mica a la línia, a la línia anterior, sí que una reflexió que tinc és que crec que el sector ha passat per diferents estadis com més proclius a síndrome de l'impostor, no? Crec que fa 20 anys, o, o més o menys quan vam començar nosaltres, ehm, era un sector que, donada l'especialització, era com molt més tancat.

12:34 Llavors era l'accés a segons quines feines i tal anava molt per, bueno, per, per titulacions o per estudis i tal. Crec que hi ha hagut un punt d'inflexió en el qual part de l'audiència ho pot considerar positiu, part de l'audiència ho pot considerar negatiu, però és un fet, vale?

12:53 Aquí opinions, eh, per qui les vulgui tenir, en el qual les portes del sector es van obrir molt més. Ja no es requeria uns estudis d'informàtica, uns estudis de superiors o tècnic en, en… per, per accedir a segons quines feines.

13:11 Després crec que vam evolucionar una miqueta amb l'aparició dels "bootcamps" de desenvolupament, on el… i, i això també, vull dir, l'aparició dels "bootcamps" de desenvolupament lligat a, pues, la facilitat o l'aparició de més "frameworks" i més eines que et permeten especialitzar-te i tal.

13:28 Vull dir, potser aquí podem també obrir algun dia una, una capsa dels trons sobre, sobre "bootcamps" i tal. Però crec que en aquest moment és quan les portes es van obrir més, vale?

13:38 Llavors, clar, aquí ja s'és més procliu a entrar en un sector en el qual, bueno, fas una sèrie de cursos, t'especialitzes una miqueta en una sèrie de coses, però clar, després en el món real et trobes amb moltes més coses que no t'ha cobert el, el curs i potser sí que t'hi trobes amb aquesta inseguretat, no?

13:56 De, bueno, pues, coses més de baix nivell, coses més que potser es donen a la carrera o coses que no es donen a la carrera, però tu mateix et fan pensar de: "Ostres, si hagués estudiat això, potser hauria fet..."

14:07 I ara, en el punt en el que estem, o sigui, crec que ja el sector s'ha obert, vale? A vegades he sentit la paraula "intrusisme", no? I, i bueno, sí, pot ser, però mai he considerat… perquè jo particularment podria ser considerat un intrús precisament per això, vull dir, els meus estudis no, no estan relacionats amb la informàtica, tot i que es fa servir, però podria ser considerat un intrús.

14:34 Ara mateix, a dia d'avui, ja no em considero un intrús perquè porto 20 anys al sector i francament me les he vist de tots els colors i, doncs, no ho sé, allò que es podia donar en una assignatura de la carrera, pues potser m'hi he trobat donant-me d'hòsties amb una… amb un problema, eh, un parell de nits.

14:51 Però sí, crec que hem passat per diferents estadis, no? Un moment en el qual el sector estava més tancat i petita… a poc a poc es va anar obrint, van, van anar obrint les portes a diversificar més el tipus de titulació, formació, experiència, diguem-li com vulguem.

15:07 I això, clar, de la mateixa manera pot facilitar i pot promoure una miqueta que el síndrome de l'impostor, doncs, es propagui una miqueta més, perquè realment, vull dir, cenyint-nos a lo que és el terme, no?

15:20 Impostor, sí, vale. O sigui, és una feina per un informàtic. Ets informàtic? No.

15:24 Vale, ets un impostor. Però bueno.

David

15:26 Sí, però, però una cosa que m'ha… una, una cosa que, que crec que he observat és… jo, jo també, eh, pateixo del tema aquest una mica derivat del, del tema estudis i de… que m'ha mancat alguna, alguna formació. Per exemple, sent molt obert, un, un tema que recurrentment a la meva carrera m'ha vingut i m'ha creat una mica de, de síndrome de l'impostor és tot el tema, eh, entendre, eh, estadística, per dir-ho d'alguna manera.

15:53 Entendre el món amb dades, eh, és, és una cosa de la qual sempre me n'he penedit i m'he sentit una mica incapaç de no haver, de no haver… de, de, de fer-ho bé perquè no he tingut una formació molt formal al respecte i, i òbviament hi he intentat posar solució després i vull dir, he fet cursos i he fet històries i moltíssimes coses i fins i tot se'm dona bé, diria, però, però és un tema que cada cop que em trobo en situacions d'aquestes és un tema recurrent en mi.

16:22 Però anava a dir que, que hi ha molta gent que, que, que té una formació, doncs, regladíssima i, i supersòlida i a més amb, amb molt… ben, ben adquirida, per dir-ho d'alguna manera, en tema informàtic, per exemple.

16:37 Jo què sé, gent que, que pot fer coses, mmm, que té molt interioritzades coses d'estructures de dades, algoritmes d'estructures de dades bàsiques, totes aquestes coses que, que són coses que de per si no necessites en el dia a dia, però que treuen de, d'alguns problemes de tant en quant, que també pateixen d'aquest síndrome de l'impostor.

16:55 En general, per exemple, amb l'altre, amb l'altre espectre, diguéssim, és que els hi falta una mica d'experiència real aplicant alguna d'aquestes coses. Coses que tu tens, per exemple, hi ha altra gent, doncs, que potser una formació reglada no la… no les, no les té o no les ha viscut o els hi ha faltat veure-ho, aplica… l'aplicabilitat del que han, del que han estudiat.

17:14 Jo, jo ho desconnectaria una mica del tema formació reglada, tot i que entenc que, que pot ser un dels orígens de, de, d'algunes inseguretats i tot això. Per mi ho ha estat també, certament.

17:25 Però, però jo crec que no… això no t'estalvia aquest pas, diguem-ho així. O sigui, per molt ben format que estiguis, eh, en el sector que sigui, no… també pots patir d'això.

Oscar

17:34 No, no, evidentment crec que, vull dir, és això, no? La ment humana és com és i, a vi… independentment de la… cada, cadascú, eh, té les condicions que té. Jo parlo des de la meva experiència i des de… a lo que m'he vist exposat i sí que és cert que en… fa una pila d'anys la titulitis era algo que estava a l'ordre del dia.

17:59 Les entrevistes de feina eren molt i molt i molt, eh, orientades a titulacions i a fer-te preguntes de Que, que no has tornat o que possiblement no tornaràs a veure mai més a la teva carrera, però bàsicament perquè necessitaven garantir o assegurar-te que havies passat per un currículum, eh, docent o universitari, eh, així.

18:25 En la meva opinió, afortunadament, això ha canviat, perquè el dia a dia de la feina, el dia a dia dels problemes que ens trobem, mmm, va més enllà de coneixements teòrics i ha d'anar molt més lligats a la teoria aplicada i saber aplicar-la i saber quan aplicar-la.

18:46 Però, però sí, evidentment, crec que hi ha, crec que hi ha un espectre molt ampli de, de com es pot portar i sobreportar aquest, aquest síndrome de l'impostor.

David

18:58 Un tema interessant, dius que, que afortunadament això ha desaparegut i, i sí que és cert, o almenys, o almenys es valoren, es valoren més, eh, coneixements reals i experiència i no sé com es diu, tenir una mica de mili en el, en el, en el domini, per dir-ho d'alguna manera, i això està molt bé.

19:18 Però hi ha… no oblidem que hi ha sectors molt grossos i molt importants on hi ha molta feina a fer. Sí, estic parlant de l'administració pública, entre altres, on encara és un prerequisit tenir uns estudis universitaris superformals, independentment de la teva, de la teva, de les teves qualificacions dins d'aquests estudis o independentment de l'experiència demostrable.

19:42 I és, i és un problema bastant gros perquè… no, no, no perquè això es demani, òbviament, això està molt bé i jo crec que, que per dir-ho d'alguna manera, hauria de donar punts, ja. Ho dic, ho dic així de clar.

19:53 Però, però això directament tanca la porta a un munt de gent que podria aportar molt valor en alguns sectors i que no han fet aquesta transició. O sigui, potser a les empreses privades, això sí que per sort ja ho estem arreglant, però, però en altres llocs això és un "no go".

20:12 I, i aquí, i aquí, bueno, ja m'estic sortint del tema del síndrome de l'impostor, però, però aquí hi ha una pèrdua d'oportunitats salvatges per gent i per, i per institucions, dic-diria jo.

Oscar

20:27 Sí, però clar, vols que et digui què en penso d'això? Vull dir, la, la, la meva opinió és… potser és molt innocent o, o, o més radical, però vull dir, un títol no et garanteix, eh, una especialització.

20:47 Sobre el paper potser sí, sobre el paper potser pots ser, mmm, enginyer de bla, bla, bla, eh, amb bruixot de nivell tres, però el dia a dia, el que necessitaràs, això s'adquireix, eh, amb pràctica, s'adquireix enfrontant-te a problemes i, bueno, jo particularment valoro més la resolutivitat enfront a coneixement adquirit que, bueno, mmm, pues potser no arribes a fer servir.

21:18 Llavors, sí, crec que hi ha un, un, una escombrada cap enfora de possible talent o de possible accés a segons quines posicions, en segons quins sectors, que, bueno, que hauria de canviar, però és la meva opinió, potser polèmica, però...

David

21:37 No, no, jo, jo crec que és un… una reflexió molt, molt important que s'hauria de, d'hauria de fer. I òbviament, clar, aquestes coses s'han de baramar i s'han de… en definitiva, hi ha candidats que s'han de, s'han d'ordenar en algun… en utilitzar alguna dimens-dimensió i entenc que s'estigui buscant coses que sen… siguin força tangibles o que siguin força mesurables.

21:59 Però clar, mmm, implica pèrdua d'oportunitats, pèrdua de resolució. Està, està claríssim. I a més, el… en el nostre sector sí que òbviament un coneixement formal ajuda moltíssim, però no és com altres sectors.

22:14 Vull dir, no sé, no és com, com, com una persona que fa d'arquitecte, eh, que, que a banda de tenir l'experiència, que segurament és, és increïblement valuosa, ha de fer coses que estan molt formalitzades i estan molt pautades, jo què sé, càlculs de càrregues, històries d'aquest estil, que, que… on la formació, diguéssim, és, és molt necessària per, per assegurar-nos que, que aquesta persona no, no farà un desgavell, per dir-ho d'alguna manera.

22:41 Eh, en el nostre sector, doncs, doncs potser també hi ha una mica de distància entre la, la, la practicitat del, de la formació que es dona i, i el món real i tot això. Però, però no ho sé.

Oscar

22:57 I a l'impacte també que pot tenir en el món real, eh, pues això, no? Un metge sense titulació-

David

23:05 Sí, sí.

Oscar

23:05 ...per dir-ho d'alguna manera, o un arquitecte sense titulació. Vull dir, hi ha diferents, diferents graus de necessitat a l'hora de poder corroborar aquesta formació, perquè, evidentment, sense menystenir res, però les responsabilitats de segons quines feines o l'impacte o el risc que pot tenir una feina mal executada per una persona que no és la correcta, és molt més gran en un sector que en un altre.

23:36 O sigui, a mi si m'han d'operar del fetge i em ve un tio de: "No, me he mirado el vídeo de YouTube, pero soy muy bueno cortando el salmón para hacer sushi". Dic: "Bueno, pues potser me'n vaig a un altre puesto".

23:47 Saps què vull dir? Un arquitecte: "Ah, és que se'm dona molt bé, m'he vist tots els Lego Master". No, saps? O sigui, hòstia, no fotis, el Ponts se n'anirà, pues pot anar a cagar, saps?

23:57 O sigui, vull dir, amb altres sectors, amb el nostre, bueno, pues crec que l'impacte o els riscos i tal, depèn inclús de quins subsectors dintre de, diguem, per exemple, banca.

24:09 "Ojo", vale? Però, no ho sé, una web per fer un catàleg de sabates i tal, doncs, bueno, escolta, que té algun error i s'ha d'iterar i tal i qual. Tot i que no crec que hi hagi correlació entre falta de formació i possibilitat de tenir més increment d'errors, crec que és més mitigable que no fer una operació de fetge de manera dubtosa.

David

24:37 Està claríssim, està claríssim. Jo crec que ens falta una mica d'humilitat al respecte. Vull dir, el, el 99% del codi que s'escriu, si causa un problema, no matarà ningú, per sort, eh, esperem.

24:48 Però, eh, però hi ha altres feines que són coses molt més serioses del món, del món real, del món físic, que, que tenen un impacte diferent. Hi ha, hi ha, hi ha una cosa més que se m'acaba de passar pel cap, tornant al tema del síndrome de l'impostor, potser, que és, que és el contrari del síndrome de l'impostor.

25:08 També, jo, jo no l'he, no l'he viscut, crec, en primera persona, però sí que he vist gent que van, que van, com dir-ho, com dient d'alguna manera, extremadament sobrats de, de autoestima i de, i de… bàsicament s'ho creuen.

25:29 Arriben al punt de que, de que es poden creure… i, i crea aquestes actituds, no sé com es diu en català, però en anglès diu: "Fake it until you make it". Gent que, gent que és igual, encara que no en tinguin ni fava, eh, des del primer moment fins l'últim d'una cosa, vull dir, t'estan recordant com ells són els experts tops de tot aquest tema.

25:51 I, i de vegades fan una mica d'enveja. Jo no, no m'agrada, no m'agrada aquest tipus de gent, però em fan enveja perquè dius: "Ostres, de vegades això els dona la possibilitat de… no, no es queden parats per res".

26:03 Vull dir, troben una… un… el primer, la primera tanca que es troben, la salten, la segona, la salten, la salten, la salten, la salten. De vegades deixen molts, molts cadàvers pel camí, segurament també. Però, però hi ha gent que, que, que, que, que estan totalment al contrari del…

26:19 d'això que estem parlant en aquest episodi. Me n'he trobat, no, no, no n'hi ha molts, però n'he trobat uns quants a la meva carrera i són gent que alguns acaben tenint èxit i fent coses bones, de fet, només perquè no s'han quedat parats al primer, al primer obstacle que es trobaven.

26:32 Vull dir, no… i li han fet creure a tothom que això no era un obstacle i endavant i tira i tira i tira. I òbviament, clar, hi ha molt, molt irresponsable i, i pot acabar molt malament, però hi ha gent d'aquesta que només per actitud tre…

26:44 tiren endavant una cosa que dius: "Hòstia, jo si em trobés amb això, jo em quedaria aturat, em quedaria dubtant contínuament o no, no, no ho tiraria endavant". I jo crec que n'hem d'aprendre una mica de les coses bones d'aquesta actitud de dir: "Hòstia, eh, si, si, si tu et prens les coses amb motivació i amb energia, pots sortir endavant i pots, pots fer coses que… pots desbloquejar coses que, que amb una actitud molt, molt defensiva no les, no les, no les tiraries endavant".

27:13 No, no ho estic justificant, eh, però només m'agradaria com a contrapunt parlar de… o, o, o tractar aquest altre tipus de gent que no sé si tu te n'has trobat, però jo me n'he trobat uns quants i dius: "Ostres, admirable que ho hagis aconseguit.

27:24 Eh, no donava ni un, ni un, ni un euro per tu", bàsicament.

Oscar

27:30 Sí, a veure, jo soc… seré més curós a fer servir el terme com a admirable, però-

David

27:37 Perdó.

Oscar

27:37 ...perquè realment sí me n'he trobat i normalment les experiències, excepte casos molt, molt, molt comptats, han sigut nefastes. Principalment perquè és això, vull dir, cobrir una manca de coneixement, cobrir una manca de raó amb parauleria, això és vendre fum.

28:01 Llavors, quan això es promou massa i al final el que acaba dirigint o el que acaba portant una mica la direcció de les coses és la persona incorrecta, doncs t'acabes després el que deies abans, no? Tens el ristral de cadàvers que després has d'anar recollint pel camí.

28:20 Llavors, crec que en, en… amb el propi, o sigui, amb un "tuning" correcte de com sobreportar el síndrome de l'impostor i a vegades, pues alimentar-te una miqueta, no?, d'aquesta seguretat, d'aquest: "Vaig a intentar promoure la meva idea, vaig a intentar tirar endavant escoltant els demés".

28:43 Perquè a vegades, i en la meva experiència, els casos que m'he trobat és, saps?, o sigui, el so només viatja, ehm, cap enfora, saps? Però cap endins és allò, és un forat negre on ja pots estar dient: "No, és que no, és que ens la fotrem contra la paret perquè la tens aquí al davant".

28:58 "No, però hem d'anar tots junts i ens la fotem tots junts". Dic: "Hosti, això funciona molt bé a la pel·li d''Els Vengadores', però vull dir, aquí no, no podem, no podem anar d'aquesta manera". Vale?

29:08 I és frustrant a vegades per la resta de gent a l'haver de seguir el, el ritme o seguir el compàs de, d'una direcció, pues que no es sustenta en res. Però sí, sí, crec que una mic… unes gotetes de, de allò, de, de seguretat o d'aquest tipus d'embranzida donarien un, una… un contrapunt interessant a vegades al síndrome de l'impostor.

David

29:38 Po-potser amb una mesura molt correcta i, i, i segurament això vol dir molt limitada, no està malament la… tenir algú a l'equip amb aquesta actitud de "can do". Eh, això, això ho farem, això ho tirarem endavant.

29:57 Òbviament, portat a l'extrem o que et trobis gent s… gent en posició de líd… de, de lideratge que, que tirin del carro de molta gent i tot, això s'endurà per endavant la cultura, el... Acabarà creant encara més síndrome de l'impostor, perquè hi haurà gent potser més júnior o amb menys experiència que dirà: "Hòstia, jo això no ho podré seguir mai, ho fer mai".

30:18 O sigui, això no acabarà bé. Però com a contrapunt, jo crec que una mica de l'actitud de: "Escolta, ho, ho, ho traurem endavant perquè si no trobarem algú, parlarem amb algú, ho farem així, no sé què".

30:31 E-està, està bé una mica com a contrapunt o, o més com a… o com a inspiració de: "Escolta, mmm, no, no cal ofegar-nos en un got d'aigua el primer cop que veiem que una cosa no l'hem fet i no la sabem fer". Mmm, però bueno.

30:46 Sí, ad-admir-admirable potser no era l'adjectiu correcte, però, però, diguéssim, és impressionant que de vegades funcioni. Això sí que, sí que ho puc dir així.

Oscar

30:58 Com a nota, com a nota històrica, ara fa uns anys, si, si algun antic company escolta, escolta el pòdcast, potser ho identifica. Teníem un company que era aquest perfil i li dèiem Optimist Prime, vale?

31:13 Dintre del, del dallò, perquè arribava a un punt en el que era, o sigui, t'ha sagnat, t'han tallat les quatre cames, encara: "Sí, no, però vinga". A veure, vull dir, que molt bé, eh?

31:27 O sigui, superbé el, el, el nivell de positivitat i de… però a vegades era com: "Tio, va, deixa-ho estar, saps? O sigui, ja pleguem". Ah, sí, sí.

David

31:40 No, és, és, és cert. Jo crec que hi ha una certa correlació amb alguns "backgrounds" culturals i, per exemple, tinc una mica la sensació que molt, molt d'aquests… molts d'aquests models de, de personalitat que de vegades seguim o veiem en entorns com Silicon Valley i tot això, tenen aquesta actitud i, i fa una mica de por pensar quanta gent se l'ha endut per endavant, eh, per culpa d'aquesta actitud.

32:08 Sí, sí, potser ara són bilionaris, però, però quants, quants cadàvers han deixat pel camí? Déu-n'hi-do.

Oscar

32:15 És cert que creuant l'Atlàntic et trobes, trobes més… crec que és un canvi cultural, un xoc cultural que, que és, és interessant, com a mínim, d'observar el… però ja no el… ja no l'actitud envers problemàtica i a l'optimisme, és en general l'actitud envers qualsevol situació, que és com ultrapositiva, és ultra… saps?

32:41 O sigui, és tot magnificat i, i a vegades és sorprenent, no? Potser els, els europeus som una mica com més calmats o, o a lo millor amb els peus una mica més al terra, o potser una mica més pessimistes a l'hora d'afrontar segons quines coses, però és cert que a vegades pot ser una mica abrumador el fet de: "Oh, és que no pot ser tot tan xupi guay", saps?

33:05 O sigui, no, no, no m'ho crec. On està el… on està la trampa?

David

33:12 Hi ha, hi ha un tema, és, és potser posar-nos en un jardí, però hi ha un tema que potser podríem intentar parlar-ne sense caure en els tòpics i sense fer generalitzacions molt, molt bèsties, però, però parlar una mica de les diferències culturals que hem vist en aquest sentit, per exemple, eh, clarament entre Estats Units i Europa, algun dia en algun episodi ho podríem intentar fer.

33:39 No, no sé com, no sé com podríem enfocar això per-perquè no es vegi com una general… perquè no sigui una generalització absurda, perquè òbviament no tothom és igual i hi ha gent de molts trets, però, però certament a la cultura americana, ehm, crec que hi ha hagut algunes coses, no sé, vull dir, aquest, aquest… e-aquesta creença cega que moltes generacions americanes han tingut en el somni americà.

34:04 És a dir, si treballes i, i, i treballes i treballes i treballes i treballes, mmm, progressaràs i arribaràs a més i tot això. Clar, certament des d'un punt de vista europeu, més pessimista, més realista o més de peus a terra i tot això, no, això no ho hem viscut, però això els ha donat en algunes circumstàncies peculiars, però en algunes circumstàncies els ha donat una… els dona un avantatge competitiu en algunes situacions, també per optar a promocions, per optar a llocs de més responsabilitat, per tirar endavant idees que dius: "Hòstia, és que això ni, no, ni, ni m'hi posaria perquè això ens en anem a la bassa si ho intentem".

34:43 I de vegades ho fan i ho, i ho, i ho fan i també és una mica més individualista en alguns aspectes i, per tant, el tema de l'impa… l'impa… els danys col·laterals no es tenen tant en compte, de vegades, però, però és un tema que seria molt interessant tractar, perquè sí que jo crec que en el tema de síndrome de l'impostor, en general puc dir que hi ha més europeus que el pateixen.

35:05 O percentualment crec que, que, que als europeus ens afecta, ens afecta més.

Oscar

35:10 O que el demostren, o que l'exterioritzen. Crec que, crec que hi ha una capa de "coating" que ve molt associada a la, a la cultura o al… o potser a la geografia, que fa que mostrar debilitat sigui…

35:30 o no estigui tan ben vist. Perquè jo crec que patir-lo pateix tothom, perquè crec que, bueno, sí, i potser a diferent, a diferent escala, eh?

35:38 Però crec que, vull dir, la clau aquí està com s'exposa un mateix al… aquest, aquest síndrome de l'impostor. I aquí crec que sí que hi ha unes diferències culturals importants.

David

35:52 Sí, crec que tens, crec que tens raó amb el tema aquest de, de la… potser la diferència rau en, en la voluntat de mostrar vul… vulnerabilitats i tot això, o de, o de ser obert amb aquestes. O potser fins i tot en pensar: "Si mostro vulnerabilitats, això tindrà un impacte en, mmm, en la meva possibilitat de progressar en la meva carrera", o una cosa d'aquest estil.

36:13 Ehm, crec que això és una de les coses, hi ha sempre el discurs aquest d'Europa, Estats Units i tot això. Aquesta és una de les coses que crec que tenim un, un valor molt positiu en la cultura europea i no l'estem explotant prou en aquest sentit.

Oscar

36:31 Sí, sí.

David

36:32 Molt, molt bé, Òscar.

Oscar

36:36 Gràcies, David. Fins a la propera.

David

36:38 Fins aviat.

Allotjat a AllTuner Cast